«En canvi, i així li vaig transmetre també al Daniel, els seus textos de caràcter assagístic tenien tot un altre aire. Hi vaig descobrir un ordre mental admirable, arguments que s’expandien amb naturalitat i seqüència lògica, una prosa clara i plena d’ànsia divulgativa, veritables ganes d’explicar i d’aportar dades, tot ordenant-les. No és tan habitual, això. I, sobretot, en l’escriptura del Daniel hi ha una característica en vies d’extinció: el valor. Els seus textos no s’envitricollen i tenen una aversió gairebé física a la faramalla i les digressions versallesques. Gil, se’n surti o no, mira de cara al món i hi combat amb l’arma de la paraula escrita.» Del pròleg de Miquel Bonet

Daniel Gil Solés
El meu Sud. Mirades mòbils des del tren
(Col·lecció Nou Món ; 17)
Pròleg de Miquel Bonet
Compra el llibre en paper | Descarrega't el PDF a Lektu